Novament va d’històries, aquest cop basada en quelcom que va succeir fa uns quants anys.
Conta la llegenda, que al voltant del segle XIII, els monjos que custodiaven una imatge construïda en or de Buda, la van cobrir amb una gruixuda capa de fang per tal de protegir-la dels pobles invasors. El secret va ser amagat de tal manera que uns segles més tard ja ningú el recordava.
El temps va passar i el temple va caure en desús fins que, al 1931, va quedar totalment abandonat. Però a l’any 1955, es va iniciar el trasllat de la imatge del buda de fang a la seva ubicació actual (Wat Traimit). La gran mida de l’escultura i les pluges que van caure, van fer el que el fang s’esquerdés durant el trasllat.
Amoïnat, un dels monjos s’atansà durant la nit amb una lot per a comprovar els desperfectes i, per a la seva sorpresa, va descobrir que cada cop que dirigia la llum a les esquerdes aquestes responien amb una lluïssor pròpia. Encara que sabia que trencar una imatge de Buda li podia suposar la mort, estava convençut que sota del fang hi havia quelcom més preciós. Així va ser com va descobrir un secret que havia estat ocult durant set segles.
Conta la llegenda, que al voltant del segle XIII, els monjos que custodiaven una imatge construïda en or de Buda, la van cobrir amb una gruixuda capa de fang per tal de protegir-la dels pobles invasors. El secret va ser amagat de tal manera que uns segles més tard ja ningú el recordava.
El temps va passar i el temple va caure en desús fins que, al 1931, va quedar totalment abandonat. Però a l’any 1955, es va iniciar el trasllat de la imatge del buda de fang a la seva ubicació actual (Wat Traimit). La gran mida de l’escultura i les pluges que van caure, van fer el que el fang s’esquerdés durant el trasllat.
Amoïnat, un dels monjos s’atansà durant la nit amb una lot per a comprovar els desperfectes i, per a la seva sorpresa, va descobrir que cada cop que dirigia la llum a les esquerdes aquestes responien amb una lluïssor pròpia. Encara que sabia que trencar una imatge de Buda li podia suposar la mort, estava convençut que sota del fang hi havia quelcom més preciós. Així va ser com va descobrir un secret que havia estat ocult durant set segles.
La idea que m’enduc és simple però potent: “som el millor que tenim”. Cadascú és un valuós tresor, un Buda d’or. Sovint el fang oculta el nostre "jo" més valuós i no ens deixa lluir amb tota la força. Si estem fets d'or... per què amagar-nos sota el fang? A vegades ni nosaltres mateixos ens creiem tan valuosos.
Tothom, més a la vista o més amagat, té quelcom valuós i irrepetible que lluu dins seu. Tant de bo no necessitem d'un "monjo budista" per descobrir el nostre tresor. Tant de bo, nosaltres fossim aquell que més confia en les nostres capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada